No, no hi ha hagut esperes a l'aeroport de Barcelona, tot han sigut estressos: primer la maleta pesava 24.5 kg, 4.5 kg més del permès. No anava a pagar 15€ per kilo de més, així que en mig de l'aeroport a intentar encabir la màxima quantitat de roba a la bossa de mà i al meu cos; i el meu company, l'Albert, igual que jo. Al final la mare d'aquest noi s'ha endut roba meva i del seu fill perquè no ens cabia... Algun dia me la portaran, sort que era roba de primavera. Després, a l'hora de passar el control, a treure l'ordinador, les botes, la bossa de mà amb totes les bosses penjades que portava... 4 safates!!! No sabia com dur-les... Un cop passat l'escàner, corrent a posar-me tota la roba i les coses a sobre de nou per començar a córrer cap a la porta d'embarcament, "Últim avís per a Dublin" !!! Arribem a la porta 50 amb temps de sobres (però no ho sabíem) i per fi pugem a l'avió passant pel finguer. Dues hores i mitja de vol entre dormides sense cap molèstia física i arribem a Dublín, gairebé sense creure-m'ho.

Fàcilment preguntant en anglès a un conductor, trobem el bus que ens portarà a Cork i ens disposem a dinar a l'aeroport de la capital irlandesa. Pensava que allà seria la segona vegada que parlaria anglès, però no! Resulta que el cambrer que ens ha atès era madrileny; es deia Josechu (o alguna cosa així) i fa 4 mesos que viu en un hostal dublinès mentre es busca la vida. Hem après que "wedges" són unes patates al forn molt bones i hem dinat això i "a big piece of pizza".

A les 14.15 hem pujat al bus cap a Cork. Preguntant si era el bus correcte hem conegut una altra espanyola, de Valladolid, que fa d'Au Pair a Cork. El viatge havia de durar unes 3 hores segons aquesta noia, però... Parava a un munt de poblets (molt bonics, tots de casesetes típiques de pel·lícula), on no baixava ni pujava ningú; anava per les carreteres enlloc de per autovia; la velocitat mai era superior a 70km/h (és un dir); hem fet una parada en una gasolinera (que dius, per anar a València són 4 hores ni no para...)... Fins les 19.30 no hem arribat al nostre destí. En el camí hem conegut una altra espanyola, la Carmen, de Burgos. Seia al meu costat i hem parlat prou, de Cork, de Dublin, de Barcelona, de Burgos... A destacar: ens hem donat els telèfons perquè demà va a veure uns pisos de 65€/setmana que poden estar bé. Ella està vivint en una residència cara d'una escola d'idiomes. Molt maca la noia, però comenta que hi ha moltíssims espanyols a Cork i que no ho tindrem fàcil per parlar només anglès... Com hem pogut observar avui, que de tres persones amb les que hem intercanviat més d'una frase, les tres eren de Castella.

Un cop a Cork, la Carmen ens ha mostrat on era el bus 8 que ens ha dut a l'Hostal en un moment. Ràpidament, després de deixar les coses, hem anat a sopar al primer lloc que hem trobat, una Domino's Pizza. No serem així d'insans la resta de dies... Avui era un dia especial ;). Per la meva sorpresa, tanquen a les 12 de la nit, i el minimarket del costat on hem comprat l'esmorzar, està obert fins les 22h!!

L'hostal té molt bona pinta, la pega és que no té WiFi gratis, haurem de buscar-lo fora. Estic en una habitació de 6 amb bany a dins; només estem una altra noia amb pinta d'oriental i jo (que ara, a les 21.30 estava dormint...).

I ara, a les 22.16 hora irlandesa, a falta d'Internet gratis estic escrivint això abans d'anar a dormir que estic molt cansada... Demà ens toca anar a la uni (que ja hem vist on és l'entrada principal, a 3 minuts de l'hostal J), descobrir on ens fan la jornada de benvinguda; conèixer el que serà la nostra vida durant aquest 5 mesos.